NOMS: Gram d’Amèrica.
Gram gruixat. Castellà: Gramón. Grama
americana. Pasto de san Agustín. Italià: Logliarella americana. Francès:
Chiendent de boeuf. Anglès: Pimento
Grass. Saint Augustine Grass.
 |
| Espiga amb el raquis molt dilatat |
SINÒNIMS: Stenotaphrum
americanum Schrank; Ischaemum
secundatum Walter
DISTRIBUCIÓ: Pantropical:
un tàxon es considera de distribució pantropical quan apareix en totes les
regions tropicals dels grans continents, és a dir d'Àfrica, Àsia i Amèrica.
HÀBITAT: Introduïda.
Cultivada com a gespa i de vegades naturalitzada. Fins els 300 metres
d’altitud.
 |
| Tiges prostrades amb nusos d'on surten arrels |
FORMA VITAL: Geòfit: en les formes vitals de
Raunkjaer, plantes vivaces que
durant l'època favorable produeixen òrgans de reserva subterranis on s'acumulen
els nutrients per a sobreviure durant l'època desfavorable.
DESCRIPCIÓ: Herba
estolonífera que fa tiges dures i lluentes que poden arribar al mig metre de
llargària, aplicades al terra, amb nombrosos nusos d’on surten arrels
 |
| Lígula amb pèls i molt pronunciada |
Fulles amb beines
molt comprimides i làmina amb nervi central marcat, que és el vèrtex de la V
que forma la làmina. Lígula en forma de franja de pèls curts.
 |
| Espiguetes solitàries i sense arestes |
Flors en espiga
amb l’eix central o raquis molt dilatat, amb les espiguetes solitàries, o en
petits grups de dues o tres, sèssils i sense arestes, disposades de forma
irregular. Floreix a l’estiu
 |
| Fruit en cariopsi |
Fruit en cariopsi,
és a dir, un fruit sec indehiscent amb una única llavor soldada a la paret de
l’ovari, de tal manera que fruit i llavor semblen la mateixa cosa.
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: En les gramínies la inflorescència elemental és l’espigueta,
formada per una o més flors sèssils inserides damunt d’un eix comú anomenat
raquis. Les espiguetes es poden agrupar en espigues, en panícules simples, en
panícules verticil·lades o en raïms.
 |
| Estams amb teques en forma de X |
USOS I PROPIETATS:
Aquesta gramínia s'utilitza als jardins com a gespa per les seus característiques
de ser molt resistent a les condicions dures de sequera i salinitat. Recorda al
gram però de mida molt més gran i de consistència més dura i basta. Es planta
per esqueix, no es venen les llavors.
És un bon farratge pel bestiar i excel·lent per fer
cobertura per al control de l’erosió.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom genèric, Stenotaphrum,
està compost per les veus gregues “στενός stenós” estret, i "taphros
ταφρος" forat, fossa, per les espiguetes que estan col·locades en una
espècie de nínxol en l’eix floral.
L’epítet específic secundatum
deriva de “secundo” que significa
estic a favor, pròsper.
Tot i que de moment no hi sembla agressiva, cal tindre en
compte que aquesta espècie té un perill potencial per convertir-se en un perill
per a la flora autòctona. Qualsevol modificació de les condicions ambientals
per causes naturals, com el canvi climàtic, o antròpiques, com l’abandonament
dels usos tradicionals dels territoris, poden despertar la seua virulència
expansiva. (La invasió verda, en Mètode)
Família Gramineae (Poaceae)
